Preguntes per a aprenents de bruixots. (Ressenya del llibre "Jugar a ser déus")

Printer-friendly versionPDF version

por Ismael Rafols - INGENIO [CSIC-UPV]

Salvador Macip i Chris Willmott (2014) Jugar a ser déus. Els dilemes morals de la ciència. Edicions Bromera - Publicacions de la Universitat de València. Col·lecció Sense Fronteres, 37. Traducció al català de l'anglès de Salvador Macip i Yolanda Porter. Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General.

Salvador Macip és un biòleg que escriu literatura (Premi Joaquim Ruyra, 2010 per Ullals) i a més a més ha fet divulgació científica sobre temes com el càncer o les epidèmies. En el seu darrer llibre fa un pas més enllà de la divulgació estrictament científica i, en col·laboració de l'expert en bioètica Chris Willmot, Macip s'endisa en les qüestions ètiques que posen les noves tecnologies biomèdiques.

Jugar a déus és un llibre que reïx a combinar la divulgació dels aspectes tècniques de la biomedicina i els seus dilemes -- per exemple, explica què és una teràpia gènica, per què podria ser utilitzada com a dopatge genètic per esportistes i quins reptes ètic el seu ús suposaria. El llibre planteja en cada capítol una tecnologia biomèdica conflictiva: les tecnologies reproductives, la medecina regenerativa, el millorament transhumanístic (tan químic o genètic --dopatge-- com mecànic --biònic-) , les tècnologies anti-envelliment, la clonació, l'ús policial de la informació genòmica, les tecnologies de lectura de pensament i la biologia sintètica. Acaba amb un apèndix sobre el frau científic; no és pas per atzar que el frau és molt més freqüent en àmbits, com la clonació, de gran repercussió social i econòmica.

Cada capítol s'inicia amb una petita ficció narrativa que introdueix la tecnologia i el dilemma. Continua amb un glossari de mots tècnics que cal comprendre per a poder parlar del tema. Tot seguit Macip i Willmott presenten les tecnologies i els reptes morals amb seccions esquitxades de requadres que aporten informacions complementàries. I tanquen els capítols amb un requadre resum de punts a favor i en contra de l'ús de la tecnologia. Tot plegat està ben tallat, ben cuinat i ben lligat per a que lectors sense coneixements científics previs puguin posar-se a pensar sobre com les tecnologies biomèdiques podrien afectar profundament les nostres vides en aspectes insospitats.

Gràcies a l'accessibilitat i la diversitat de temes tractats, Jugar a ser déus hauria de ser una lectura recomanada per a alumnes de batxillerat en ciències -- futurs aprenents de bruixot. És certament un llibre que pot ajudar al gran públic a tenir una visió raonada i ponderada de la biomedecina: ni pura utopia, ni distòpia inevitable, els avenços biomèdics podrien evolucionar de moltes maneres i és important que tant individual com col·lectivament pensem com els volem desenvolupar.

És en aquest darrer aspecte, en la construcció social i econòmica de les tecnologies biomèdiques on Jugar a déus, podria tenir més profunditat. Els capítols sí que parlen de les conseqüències socials i econòmiques de les tecnologies. Per exemple, Macip i Willmot suggereixen que les tecnologies sobre envelliment podrien tenir efecte dramàtic sobre igualtat: el més rics encara podrien viure més anys que els pobres. Per tant, diuen, ens podem preguntar si això ens sembla ètic. Però en un cert context socio-econòmic (un sistema fort de patents i foment de la comercialització de la recerca en sanitat), l'augment de la desigualtat en esperança de vida és el resultat més plausible --encara que la majoria pensin que no és ètic! Hi cabria en un llibre de divulgació com aquest, espai per saltar de l'ètica a qüestions més obertament socials, per exemple sobre assignació de propietat de tecnologies? O potser Macip i Willmott també podrien haver l'anàlisi inversa: per què hi ha tants més recursos de recerca (tan públics com privats) destinats a la subsanació artificial de l'envelliment, en comparació als recursos destinats a mesures preventives de l'envelliment? Quina mena de recerca (subsanació o prevenció) tindria uns efectes més equitatius? Em responc que cada cosa al seu temps. Jugar a ser déus és una excel·lent introducció als reptes ètics de biomedecina i potser seria massa per a un sol llibre de divulgació voler-hi incloure més perspectives.

Ressenya Publicada a la revista Caràcters, número 68, pàgina 38, 2014.

Temas: