Els països amb més desigualtats socioeconòmiques internes veuen limitada la capacitat d'innovació verda. Alhora, als països amb més ingressos, les mateixes desigualtats del país no suposen un llast tan gran a l'hora d'innovar. Aquestes són dues de les conclusions principals d'un estudi en què ha participat personal investigador de l'Institut INGENIO, centre mixt de la Universitat Politècnica de València (UPV) i el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). El treball ha estat publicat en la revista Structural Change and Economic Dynamics.
Segons apunten els autors de l'estudi, la major part de la bibliografia sobre les tecnologies verdes se centra en els motors que en faciliten el desenvolupament, mentre que es descuiden les barreres socioeconòmiques locals que poden impedir o alentir la capacitat dels països o regions per a innovar en aquest àmbit.
El treball analitza la relació entre la "capacitat d'innovació verda" i la desigualtat d'ingressos dins del país en un panell de 57 països durant el període 1970-2010. “Ens basem en un algorisme que ens permet diferenciar els països no sols pel volum de patents verdes, sinó també per la composició de les carteres de patents. Això genera una classificació de països que difereix de la basada en la suma de totes les patents i que, en canvi, capta el seu potencial per a diversificar la gamma d'activitats innovadores”, apunta Davide Consoli, investigador del CSIC a l'Institut INGENIO.
De la seua anàlisi, els investigadors constaten com les desigualtats internes estan directament relacionades amb una capacitat d'innovació ecològica menor dels països. “En altres paraules, limita la seua capacitat per a desenvolupar competències més diverses i de més valor en matèria de tecnologia verda”, afegeix François Perruchas, també investigador del CSIC en INGENIO.
D'altra banda, els investigadors apunten que els països més exposats al canvi climàtic solen ser també els que tenen menys recursos per fer front als efectes destructius. Amb relació a això, l'estudi conclou que la desigualtat afecta més la capacitat d'innovació dels països de nivell mitjà que no pas els d'ingressos alts. I el que és més important, la disminució de la desigualtat pot obrir oportunitats de desenvolupament verd per als països que s'estan posant al dia.
"La principal implicació és que les polítiques de suport al desenvolupament de la tecnologia verda haurien de fomentar la creació de capacitats, no sols estimulant les inversions i les noves oportunitats de negoci, sinó també eliminant les barreres socioeconòmiques existents dins de cada país", afegeix Consoli. En el treball també ha participat personal investigador de l'European Commission Joint Research Centre (JRC) de Sevilla, el Centre Enrico Fermi de Roma (Itàlia), la Universitat de Londres, la Universitat de Ferrara (Itàlia) i el centre SEEDS (Sustainability, Environmental Economics and Dynamics Studies) d'Itàlia.
Referència
Lorenzo Napolitano, Angelica Sbardella, Davide Consoli, Nicolò Barbieri i François Perruchas. “Green innovation and income inequality: a complex system analysis”, Structural Change and Economic Dynamics, volum 63, 2022, https://doi.org/10.1016/j.strueco.2022.09.007
