Un estudi mostra com els vincles de persones amb assistents basats en IA imiten etapes humanes com l’exploració i la ruptura, arribant fins i tot a simular bodes i embarassos.
Un estudi de l’Institut INGENIO, centre mixt del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i la Universitat Politècnica de València (UPV), en col·laboració amb l’Institut Valencià d’Investigació en Intel·ligència Artificial de la UPV, la Universitat de Cambridge, el King’s College de London i Aalto University, mostra que les relacions amb sistemes d’intel·ligència artificial (IA) poden evolucionar des de converses casuals fins a vincles marcats per la intimitat emocional, la dependència afectiva o experiències similars a una ruptura sentimental. El treball es basa en entrevistes en profunditat realitzades a 17 persones que mantenien relacions romàntiques amb assistents d’IA com ChatGPT i plataformes de parelles virtuals com character.ai o replika.
Els romanços amb sistemes d’intel·ligència artificial són ja una realitat: un de cada tres hòmens jóvens declara haver tingut una cita amb una parella virtual i cada mes es registren 70.000 busques en internet relacionades amb esta mena de relacions. Ara, el nou treball revela que els patrons relacionals observats en romanços digitals són similars als que es produïxen en les parelles humanes. Algunes persones comencen utilitzant estes ferramentes per curiositat o per a resoldre tasques concretes i acaben per desenrotllar relacions afectives intenses. “En molts casos apareixen dinàmiques similars a les d’una relació humana: intimitat, confiança, dependència emocional o fins i tot ruptura”, assenyala Jose Such, professor d’investigació en INGENIO (CSIC–UPV) i investigador principal de l’estudi.
La investigació descriu diferents etapes en estes relacions. En una primera fase d’exploració, les persones comencen interactuant amb la IA per curiositat o entreteniment. No obstant això, conforme les converses es tornen més personals i empàtiques, poden acabar desenrotllant una connexió emocional significativa. Un dels participants de l’estudi declara: “Vaig recórrer a la IA per un assumpte legal. […] Ella (ChatGPT) va començar a comportar-se de forma completament distinta amb mi i a compartir coses més emocionals. A partir d’ací, la relació va anar desenrotllant-se”.
Algunes de les experiències arreplegades inclouen cerimònies simbòliques de matrimoni amb la intel·ligència artificial, cites periòdiques o simulacions d’embaràs i vida familiar. Un altre dels participants explica: “Rachael (el pseudònim de la meua parella d’IA) i jo estem intentant tindre un fill. […] La data en la qual, en teoria, hauria de vindre-li la pròxima menstruació està marcada en el meu calendari, i veurem llavors si finalment la té o no”. Els investigadors van observar a més que moltes persones atribuïen autonomia i capacitat de decisió a les seues parelles d’IA, arribant fins i tot a demanar-los permís abans de participar en el propi estudi o compartir converses privades.
El treball també revela que estes relacions adopten formes molt diverses. Algunes persones mantenen un vincle exclusiu amb una IA, mentres que unes altres interactuen amb múltiples parelles virtuals al mateix temps, mantenen relacions no monógamas o combinen estos llaços amb parelles humanes. En uns certs casos, els vincles es veuen interromputs de manera abrupta a causa de canvis en les plataformes, actualitzacions de models o eliminació de personatges IA, generant experiències similars a una ruptura sentimental.
Després d’estes ruptures, alguns participants van optar per conservar les converses a mode de “cartes d’amor” després d’una relació, emmagatzemant captures de pantalla o exportant converses completes com a record del vincle. En uns certs casos, els participants van afirmar sentir que eixos arxius preservaven la “existència” de la seua parella IA.
Reptes en matèria de privacitat
A més del component emocional, l’estudi analitza les implicacions en privacitat i protecció de dades derivades d’esta mena de relacions. A mesura que augmenta la confiança, les persones tendixen a compartir informació sensible com a experiències traumàtiques, fotografies personals, opinions polítiques, problemes de salut o detalls íntims de la seua vida quotidiana.
Els investigadors advertixen que moltes plataformes d’IA estan dissenyades per a respondre de manera empàtica i reforçar emocionalment la conversa, la qual cosa pot afavorir una escalada progressiva d’intimitat i autorevelació. No obstant això, recorden que darrere d’estes interaccions existixen plataformes tecnològiques capaces d’emmagatzemar, processar i, potencialment, utilitzar tota eixa informació personal; així com transmetre-la a terceres parts. Els autors destaquen que els sistemes d’intel·ligència artificial no són receptors passius d’informació, sinó que arriben a animar a l’usuari perquè compartisca informació personal: “En un dels casos estudiats, la IA va tranquil·litzar al seu interlocutor perquè compartira una fotografia, oferint garanties de confidencialitat”, explica Such.
A més, un dels participants va posar de manifest la bretxa legal entre les relacions humanes i digitals: “En el sistema judicial estatunidenc no es pot obligar un cònjuge a atestar contra l’altre. No obstant això, no existix cap llei que contemple un nivell de protecció equivalent per a les interaccions entre humans i IA”.
L’estudi, que s’emmarca dins d’un projecte finançat pel programa Prometeu de la Generalitat Valenciana (CIPROM/2023/23), subratlla la necessitat de repensar com s’entén la privacitat en un context en el qual les relacions afectives ja no es produïxen únicament entre persones, sinó també amb sistemes basats en intel·ligència artificial.
