El Projecte SWIFT acaba de publicar les seues 5 recomanacions per a una Política Agrària Comuna (PAC) transformadora en matèria de gènere.
El passat febrer, la Comissió Europea va expressar el seu desig d’atraure més dones al sector agrari. La PAC seria la política clau per a ajudar a fer que les professions agràries siguen adequades per a una gamma més àmplia de gèneres.
Ara, el document “Towards a gender transformative CAP” presenta els principals reptes i oportunitats per a aconseguir una PAC 2028 inclusiva i que funcione per a totes les persones.
La Comissió Europea s’ha compromés a abordar millor les desigualtats de gènere en diferents nivells, incloent-hi el de la PAC. Per això, aquest és un moment crucial per a recordar als nostres responsables polítics la importància d’integrar la perspectiva de gènere en la pròxima PAC i les maneres de fer-ho.
L’informe ha estat elaborat en el marc del projecte europeu SWIFT, en el qual participa un equip d’INGENIO (CSIC-UPV), juntament amb altres 14 socis de 9 països.
El projecte se centra en donar suport a les innovacions liderades per dones en l’agricultura i els territoris rurals.
El treball del projecte SWIFT es basa en intercanvis entre agricultors i responsables polítics, anàlisis de gènere de la PAC i revisió bibliogràfica.
A partir d’això, s’han identificat les següents 5 recomanacions principals:
Recomanació 1: Proporcionar un entorn favorable i institucionalitzar la transversalitat de gènere
La voluntat política per a aplicar de manera efectiva la transversalitat de gènere és essencial i es reflecteix en diverses accions, entre elles:
– Formació en qüestions de gènere per al personal funcionari, proporcionada per la UE i els Estats membres.
– Obligació d’aplicar pressupostos amb perspectiva de gènere (GRB) als fons de la PAC, incorporant-los a la normativa que els regula.
– Fer de la igualtat de gènere un objectiu propi de la PAC.
A més, les institucions europees de drets humans han d’implicar-se i ampliar el seu àmbit d’actuació per a incloure l’agricultura i les zones rurals.
Recomanació 2: Abordar les desigualtats estructurals que subjauen a l’accés a les subvencions
Les normes socials dificulten l’accés de les dones i de les persones amb diversitat de gènere als recursos i als llocs de presa de decisions.
Això també implica una diferència en l’accés a les subvencions de la PAC, fins i tot quan les intervencions no mencionen explícitament el gènere.
Per tant, els Estats membres han d’integrar una anàlisi de gènere de la situació del seu sector agrari en els seus plans estratègics nacionals i avaluar la distribució equitativa de l’ajuda entre gèneres mitjançant indicadors desagregats per sexe.
Els resultats han de tindre’s en compte de manera sistemàtica en el disseny, l’aplicació, el seguiment i l’avaluació de cada intervenció.
Recomanació 3: Donar suport a les explotacions agroecològiques xicotetes i mitjanes i garantir preus justos per als agricultors
Segons les estadístiques, les dones tendeixen a gestionar explotacions més xicotetes. A més, donar suport a les xicotetes explotacions seria beneficiós per al medi ambient, la salut humana, la despesa pública i els drets dels treballadors migrants.
Això pot aconseguir-se mitjançant la revisió del Reglament de l’Organització Comuna de Mercats (OCM) per a garantir preus justos, la transició agroecològica i la resiliència davant les crisis.
A més, el suport de la UE ha d’allunyar-se de la lògica de concedir pagaments basats únicament en la superfície de les explotacions.
La nova PAC hauria d’introduir una forta degresivitat, límits estrictes a tots els pagaments, pagaments redistributius sòlids i suport a les xicotetes inversions.
Recomanació 4: Reconeixer la contribució dels grups marginats a l’agricultura
El paper crucial de les dones, les persones amb diversitat de gènere i els treballadors migrants en l’agricultura continua sent invisible, cosa que perpetua les desigualtats.
Les quotes obligatòries poden ajudar a garantir la representació i inclusió dels representants dels treballadors.
Això ha d’anar acompanyat de l’accés a un estatus legal just, independentment del gènere o la nacionalitat, la desconstrucció de les normes de gènere i l’accés a formació adaptada als sistemes agrícoles de xicoteta i mitjana escala.
Finalment, el desenvolupament de serveis públics en les zones rurals és essencial per a aconseguir una millor distribució del treball de cures.
Recomanació 5: Modificar la condicionalitat social i establir un observatori per a protegir els treballadors agrícoles
La condicionalitat social és una mesura clau que té el potencial de fer que la PAC siga més interseccional. No obstant això, encara no arriba prou lluny i s’ha de mantindre i reforçar.
El seu abast ha d’ampliar-se per a garantir que els sectors de fruites i hortalisses estiguen inclosos.
Les sancions per incompliment han de ser prou elevades per a dissuadir realment i han de responsabilitzar també els intermediaris.
El Reglament del Pla Estratègic de la PAC ha de garantir condicions de vida dignes per als treballadors temporers.
A més, s’ha de crear un observatori independent a nivell de la UE per a supervisar l’aplicació de la condicionalitat social i recopilar dades.
Finalment, les polítiques migratòries han d’arrelar-se en els drets humans i no en la demanda dels ocupadors.
D’acord amb les demandes de la societat civil i de les iniciatives liderades per treballadors, les inspeccions laborals s’han d’enfortir i els mecanismes de denúncia han de ser segurs i accessibles.
