Un estudi realitzat a prop de 5.000 investigadors i investigadores analitza com el personal científic utilitza la seua xarxa de contactes durant el procés d’investigació.
Un estudi liderat per INGENIO, centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Politècnica de València (UPV), en col·laboració amb l’Imperial Business School, ha demostrat que l’acompliment científic no depén únicament del tipus de xarxes de col·laboració que establixen els investigadors, sinó de com mobilitzen la seua xarxa de contactes per a la presa de decisions.
El treball, publicat en la revista PLOS ONE, analitza les xarxes professionals de personal investigador en biomedicina. Les dades revelen que, des de la formulació d’una pregunta d’investigació fins a l’elecció d’una metodologia o la interpretació dels resultats, aquells investigadors que consulten a diferents persones expertes per a contrastar les seues idees, decisions i troballes aconseguixen resultats de major impacte científic.
Este procés de consulta i validació és conegut en l’àmbit acadèmic com network hedging o “triangulació en xarxa”. “En investigació conviuen dos elements: l’ímpetu per explorar noves idees i la cautela per a no extraure conclusions que les dades no permeten sostindre”, explica Adrián A. Díaz-Faes, investigador d’INGENIO (CSIC-UPV) i autor de l’estudi. “Consultar amb altres persones ajuda a equilibrar les dos dimensions i a prendre decisions millor fonamentades”.
Triangulació per a reduir la incertesa
Per a mesurar aquest comportament, els autors van emprar el concepte de “triangulació”, és a dir, la pràctica de consultar una mateixa qüestió o problema amb més d’un contacte. Segons els autors, mobilitzar les xarxes professionals ajuda a gestionar la incertesa inherent al treball científic i a prendre decisions més sòlides en totes les fases d’una investigació, des de la selecció de la idea o problema a abordar, fins al disseny de l’estudi, l’anàlisi de les dades i la interpretació i validació dels resultats.
“Moltes vegades creiem haver trobat una idea completament nova fins que la discutim amb altres persones i descobrim que ja s’ha explorat, que no és factible implementar-la o que pot enfocar-se d’una forma més interessant”, assenyala Pablo D’Este, investigador d’INGENIO (CSIC-UPV) i coautor del treball. “Contrastar les idees permet afinar les preguntes, millorar la metodologia i prendre millors decisions».
Radiografia dels grups d’investigació CIBER
Per a arribar a estes conclusions, l’equip va enquestar a prop de 5.000 científics integrats en el Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa (CIBER), emprant l’estudi una mostra de 771 investigadors. Els participants van identificar als seus contactes més rellevants, detallant tant el seu àmbit professional (universitats, hospitals, empreses, etc.), relació d’estos contactes entre si, així com els recursos i beneficis que la interacció amb cada contacte va proporcionar.
Aquest disseny metodològic permet estudiar no sols les característiques de les xarxes professionals dels investigadors, sinó també la forma en què les mobilitzen. “La majoria dels estudis sobre xarxes se centren en les connexions entre els individus i com són eixes xarxes, però nosaltres volíem entendre com les utilitzen els investigadors”, explica Adrián A. Díaz.
“El que plantegem és que no sols importa la xarxa de la qual eres part, sinó com decidixes mobilitzar-la davant cada decisió científica. Fins i tot quan tenim en compte la composició i l’estructura d’eixa xarxa, observem que l’estratègia de consulta i contrast continua estant associada amb un major impacte científic”, revela l’investigador d’INGENIO. Esta pràctica té un reflex directe en l’èxit de les investigacions: els resultats mostren que els qui més triangulan la informació milloren les seues opcions d’aconseguir contribucions d’alt impacte científic.
A més, els investigadors van comprovar mitjançant anàlisis estadístiques que esta relació es manté ferma fins i tot en aïllar la influència d’altres variables crítiques com l’edat, el gènere, la institució de pertinença, la disciplina, l’orientació de la investigació, el comportament anterior en xarxa o la pròpia trajectòria prèvia de l’investigador, consolidant la «triangulació» com un factor que afavorix l’impacte científic per si mateix.
Referència: Díaz-Faes AA, D’Este P, Ter Wal ALJ (2026) Negotiating knowledge: The role of network hedging in the production of high-impact science. PLOS ONE 21(6): e0352349. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0352349
