Un estudi conclou que la pressió per aconseguir reconeixement científic dificulta l’equilibri entre treball i vida personal, però la creativitat i la motivació per contribuir a la societat ajuden a esmorteir eixa tensió.
Un estudi realitzat per INGENIO (CSIC-UPV) i la Universitat de València revela que publicar articles científics ben citats i aconseguir reconeixement dins de la comunitat acadèmica no sempre es traduïx en una major felicitat. Els resultats mostren que la pressió associada a aconseguir eixe prestigi pot acabar afectant negativament el benestar del personal investigador.
El treball, publicat en la revista Research Evaluation, analitza com l’impacte científic influïx en el benestar personal de més de 2.400 persones de l’àmbit acadèmic a Espanya. “El que esperàvem trobar era que l’impacte científic generara satisfacció pel reconeixement obtingut, almenys fins a un cert punt. No obstant, les dades mostren que l’efecte predominant és que la pressió associada reduïx la satisfacció des d’un principi”, explica Joaquín M.ª Azagra, investigador d’INGENIO (CSIC-UPV) i coautor de l’estudi.
La investigació actual es desenvolupa en entorns altament competitius, en els quals les publicacions, les cites o la visibilitat científica exercixen un paper central en l’avaluació professional. Esta situació pot portar al personal investigador a prioritzar objectius externs i mètriques de rendiment en lloc d’interessos personals o vocacionals. Els resultats suggerixen que el problema no és el reconeixement científic, sinó la pressió associada a aconseguir-lo. Una de les claus per a entendre aquest efecte es troba en les dificultats per a mantindre un equilibri entre treball i vida personal.
El treball també identifica alguns elements capaços d’esmorteir els efectes negatius. “Les persones investigadores que mantenen una forta motivació per contribuir a la societat o que desenvolupen el seu treball de forma més creativa mostren majors nivells de felicitat fins i tot en contextos on hi ha una alta exigència per aconseguir impacte científic”, assenyala Ana M. Tur, catedràtica del departament de Psicologia Bàsica i de la Personalitat de la Universitat de València i coautora de l’estudi.
Segons els autors, aquestos resultats suggerixen que connectar la investigació amb propòsits socials i afavorir espais per a la creativitat pot ajudar a preservar la satisfacció dels qui desenvolupen carreres científiques. “Els sistemes d’avaluació haurien de preocupar-se no sols pels resultats que produïxen els investigadors, sinó també per les condicions en les quals fan el seu treball”, conclou Azagra.
L’estudi planteja que les institucions científiques podrien complementar els indicadors tradicionals de rendiment amb mesures relacionades amb el benestar, l’autonomia o l’equilibri entre treball i vida personal, incorporant així una visió més àmplia de la qualitat dels sistemes d’investigació.
Referencia: Joaquín M.ª Azagra-Caro, Ana M. Tur-Porcar (2026). Scientific impact at the expense of happiness? Work/life balance in performance-driven research careers. Research Evaluation, 35, rvag030. DOI: https://doi.org/10.1093/reseval/
