Skip to main content

INGENIO (CSIC-UPV) participa en un estudi que estableix variables i mètodes comuns per a obtindre dades científiques comparables sobre els ecosistemes europeus

’observació dels canvis ambientals a llarg termini serveix per a entendre fenòmens com el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat o la degradació dels ecosistemes. No obstant això, les diferències entre les variables, mètodes i protocols utilitzats per diferents grups d’investigació dificulten la comparació de les dades obtingudes. Un nou estudi elaborat per institucions científiques europees entre les quals es troba INGENIO, centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Politècnica de València (UPV), cerca superar aquestes limitacions a través d’un sistema comú d’observació que puga aplicar-se en la infraestructura europea eLTER RI, una gran infraestructura científica repartida per 20 països que inclou zones representatives dels principals boscos espanyols com Doñana, Sierra Nevada, el Delta de l’Ebre i la Comunitat Valenciana, entre altres.

L’estudi, publicat en la revista científica Earth’s Future, ha sigut signat per 45 investigadors i investigadores d’institucions de tota Europa. Pablo F. Méndez, investigador d’INGENIO i un dels autors explica: «Aquesta iniciativa reuneix equips de diferents països en un marc comú d’observació que permet comparar informació entre regions i millorar la comprensió dels grans canvis ambientals en curs».

El sistema, anomenat Marco per a l’Observació Estàndard, ha sigut desenvolupat per equips de 25 països europeus reunint coneixement expert de la xarxa d’eLTER RI, formada per més de 650 nodes en els quals es desenvolupa investigació i observació d’ecosistemes a llarg termini. El marc proposa variables que han d’observar-se i els seus respectius mètodes, amb l’objectiu de generar informació comparable a llarg termini, en cinc àmbits: sòls i geologia; aigua; biodiversitat; atmosfera; i activitat humana.

Interacció entre ecosistemes i societats

A diferència d’altres sistemes centrats únicament en variables ecològiques, de biodiversitat o climàtiques, aquest marc incorpora de manera explícita les interaccions entre ecosistemes i societats. Elements com a canvis d’ús del sòl, les dinàmiques socioeconòmiques, els serveis ecosistèmics o les estructures de governança passen a considerar-se factors clau per a entendre com evolucionen els sistemes naturals i com afecten les dinàmiques socials.

“Aquest sistema permetrà generar dades més comparables i útils per a abordar reptes ambientals complexos des d’una perspectiva integrada”, destaca Méndez. “És important que les infraestructures científiques europees incorporen no sols informació ecològica i climàtica, sinó també les dinàmiques socials, econòmiques i polítiques que influeixen en els territoris”, conclou l’investigador.

En paral·lel al treball publicat en Earth’s Future, i com a part del mateix Marc d’Observacions Estàndard, investigadors d’INGENIO han participat en els desenvolupaments vinculats a l’observació de la governança socioecològica. Pablo F. Méndez i Marta G. Rivera Ferre han treballat en un instrument que permet analitzar aspectes com els actors implicats, els processos de presa de decisions, les relacions de poder o les estructures institucionals i de la propietat del sòl que condicionen la gestió de recursos naturals i ecosistemes.

Referència: Zacharias, S., Lumpi, T., Weldon, J., Dirnböck, T., Gaillardet, J., Haase, P., et al. (2026). Achieving harmonized and integrated long-term environmental observation of essential ecosystem variables – The eLTER framework of standard observations. Earth’s Future, 14, e2025EF006743. https://doi.org/10.1029/2025EF006743