El treball, publicat en la revista científica Sustainability, oferix un enfocament integral que combina l’anàlisi de l’ecosistema mediàtic, el mapatge de narratives i una enquesta a més de 1.000 persones a la regió valenciana
La investigació, desenrotllada en el marc del projecte europeu INFORMA (Horizon Europe), ha sigut realitzada per Marta Esteve, José Vicente Oliver, Celia Yagüe y Guillermo Palau
Investigadors del grup ICTs Against Climate Change (ICT VS CC) del Instituto ITACA de la Universitat Politècnica de València, en col·laboració amb Guillermo Palau, de l’institut INGENIO (CSIC-UPV), han publicat un estudi que revela com la percepció social i el tractament mediàtic influïxen decisivament en l’acceptació de la gestió forestal sostenible (SFM, per les seues sigles en anglés) en contextos mediterranis, especialment en regions vulnerables al canvi climàtic com la Comunitat Valenciana.
El treball, publicat en la revista científica Sustainability, oferix un enfocament integral que combina l’anàlisi de l’ecosistema mediàtic, el mapatge de narratives i una enquesta a més de 1.000 persones a la regió valenciana, amb l’objectiu de comprendre com es construïxen les percepcions socials sobre els boscos i la seua gestió.
La investigació posa de manifest una bretxa significativa entre l’elevada conscienciació social sobre el canvi climàtic i el desconeixement de les pràctiques de gestió forestal.
“Ens trobem amb una paradoxa: la societat reconeix la importància dels boscos enfront del canvi climàtic, però no sempre comprén el paper actiu que requerix la seua gestió”, explica Marta Esteve, investigadora principal de l’estudi.
Un estudi pioner sobre percepció social i narrativa mediàtica
En este sentit, la investigació mostra que la percepció social està fortament condicionada per l’enfocament dels mitjans de comunicació.
“La cobertura informativa es concentra principalment en incendis forestals i altres esdeveniments extrems, la qual cosa genera una visió reactiva i simplificada del problema. Com a conseqüència, la gestió forestal apareix associada a situacions de crisis, i no com una política preventiva, contínua i necessària per a reduir riscos i millorar la resiliència dels ecosistemes”, assenyala José Vicente Oliver, coautor de l’estudi.
Esta falta d’informació contribuïx també a una percepció distorsionada de l’estat dels boscos, que sovint es consideren en declivi, a pesar que en moltes zones mediterrànies s’ha produït un augment de la superfície forestal, lligat a l’abandó rural i a la regeneració natural.
A més, la investigació evidencia que en entorns digitals s’observa “major polarització del discurs i predominança de continguts emocionals, la qual cosa dificulta la transmissió d’informació tècnica i contextualitzada”, apunta Celia Yagüe, investigadora d’ITACA-UPV, participant en l’estudi.
Conclusions: la comunicació, clau per a la gestió forestal
Finalment, el treball conclou que l’acceptació social de la gestió forestal sostenible depén en gran manera de factors comunicatius, i no únicament de factors tècnics.
“És necessari desenrotllar estratègies de comunicació més clares, contínues i adaptades a diferents públics. La gestió forestal sostenible no és només una ferramenta tècnica, sinó també un repte de comunicació i governança”, conclou Guillermo Palau, coautor del treball.
Esta investigació s’ha desenrotllat en el marc del projecte europeu INFORMA (Horizon Europe), centrat en impulsar la gestió forestal basada en evidència científica per a millorar la resiliència dels ecosistemes enfront del canvi climàtic.
Referència
Marta Esteve-Navarro, José Vicente Oliver Villanueva,Celia Yagüe-Hurtado y Guillermo Palau-Salvador. From Wildfires to Sustainable Forest Governance: An Analysis of Media Framing and Social Acceptance in the Mediterranean Context. Sustainability.
