La digitalització de la societat ha augmentat les desigualtats existents entre la classe mitjana i la classe baixa a Europa. Aquesta és una de les principals conclusions d'un recent estudi desenvolupat per un equip de l'Institut INGENIO, centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Politècnica de València (UPV) i de la Universitat d'Oslo. Les seues conclusions han sigut publicades en la revista Industry & Innovation.
En el seu treball, els investigadors van analitzar un total de 103 regions europees, a partir de dades recopilades de diverses fonts, com a enquestes i estadístiques regionals. I l'estudi conclou que, encara que en general la desigualtat sembla disminuir en augmentar les habilitats digitals de la població, si s'analitza per grups concrets, aquesta disminució només es dona entre les classes mitjana i alta.
“Quan parlem de digitalització, ens referim no sols al fet que la població compte o tinga accés a equips com a ordenadors o mòbils, sinó a un conjunt de canvis més amplis, a aquest efecte de la consolidació del paradigma digital, que comporta una manera nova d'entendre el sistema de producció i distribució de béns i serveis utilitzant tecnologies i habilitats digitals”, explica Davide Consoli, investigador de l'Institut INGENIO i un dels autors del treball, juntament amb Fulvio Castellacci i Artur Santoalha, de la Universitat d'Oslo.
Partint d'aquesta premissa, l'estudi constata que la digitalització té efectes redistributius al llarg de l'espectre de les rendes de treball i, per tant, entre classes socials. “Si considerem l'espectre sencer -classe alta, mitjana i baixa- l'efecte mitjà és de menor desigualtat. No obstant això, si analitzem diferents trams per separat observem dos efectes diferents: una disminució de la desigualtat entre la classe mitjana i l'alta i, d'altra banda, un augment de la desigualtat entre la classe mitjana i la baixa”, afig Consoli.
Per a revertir aquesta situació, aquest treball incideix en la importància d'invertir en l'educació i formació en habilitats digitals per a reduir la bretxa tant entre la ciutadania com també entre regions, promovent així un creixement econòmic més equitatiu a Europa.
“Encara que a Europa l'adquisició d'habilitats digitals i digitalització de la societat no ha deixat de créixer al llarg del temps, un examen més detallat de les estadístiques revela aqueixes importants diferències tant entre les regions com dins d'elles. Al seu torn, les grans disparitats en l'alfabetització digital - és a dir, la capacitat d'utilitzar les plataformes digitals en el treball o la vida quotidiana - comporten el perill que es produïsquen bretxes encara majors en les prioritats clau de la Comissió Europea, a saber, la cohesió social, la seguretat i el creixement econòmic. D'ací la importància d'una ferma aposta per la formació en habilitats digitals que arribe a tots els estrats de la població”, explica Consoli.
Les regions escandinaves, l'exemple
De les 103 regions europees analitzades, l'exemple a seguir, segons els resultats de l'estudi dels investigadors d'INGENIO i de la Universitat d'Oslo, és Escandinàvia. Els països d'aquesta zona d'Europa són les que presenten més habilitats digitals i ho fan de manera pràcticament homogènia. “En canvi, en els altres països, les habilitats digitals solen trobar-se més concentrades a les regions de les capitals de l'estat - Londres, Madrid, Atenes, Roma, etc -. Així, en la majoria dels països europeus, la bretxa digital entre grans ciutats i els municipis més xicotets és també molt elevada”, apunta Consoli.
Per als autors de l'estudi, les conclusions que d'ell s'extrauen tenen dues clares implicacions. En primer lloc, assenyalen que cada vegada és més important mantenir el més actualitzats possible els plans de formació per als treballadors menys qualificats “amb l'objectiu que els ciutadans amb menys recursos no queden ressagats”. En segon lloc, reafirma la necessitat de posar en marxa polítiques sistèmiques que donen suport a l'avanç de la digitalització tenint en compte, i en la mesura del possible, que anticipen els efectes soci econòmics.
